dimarts, 7 de juliol del 2020

Ídols de fang

La cançó de Els Pets "No sóc un forat", comença amb un -Ja n'estic fins als ovaris-

Fins als ovaris n'estic que els podemites/comuns i els seus palmers es facin un tip de tractar-nos sempre que poden de supremacistes, xenòfobs i de dretes, com si ells fossin éssers de llum i les seves idees (sovint esperpèntiques) les millors.

Els independentistes som els dolents, els que hem despertat el feixisme, els insolidaris que no volem compartir la burrada que paguem d'impostos amb els més desfavorits i els que hem de canviar d'idioma quan algú que treballa i viu al nostre país no li surt dels ous aprendre, ni entendre, la nostra llengua.

Sabeu què? Sou uns hipòcrites.

Fins als ovaris que bavegin amb el 3% quan han pactat amb un partit que arrossega una corrupció sistèmica a Andalusia i molts altres llocs. Un partit que va crear un grup terrorista, que va assassinar gent, no ho oblidem, i que ara es dediquen a blanquejar i a empassar-se gripaus perquè si no ho fan, ni tan sols serien el partit de l'oposició.

Què vol dir ser supremacista?, he cercat el terme a la RAE i al María Moliner i no el trobo. Tampoc "supremacisme". D'acord, donaré per fet que vol dir sentir-se superior als altres.

Ens sentim els independentistes superiors als espanyols?

Quan llegeixo o escolto als partidaris a mort de la unitat espanyola utilitzar com arma llancívola les tan suades frases: "qué pone en tu dni?", "morirás español", "háblame en cristiano" o dir Lérida i Gerona com a manera de tocar-nos el voraviu, crec que tenen poc cervell i sí, em sento superior a tots els capsigranys que no tenen prou arguments per mantenir un diàleg crític i constructiu. Ara bé, si els podemites/comuns ens titllen a tots els que no pensem com ells de supremacistes, xenòfobs i de dretes, no estan fent ells el mateix?, o no anava així la cosa?

Si es pot considerar de dretes algú que treballa a un call center, cobrant 800 € de salari mínim mensual, m'agradaria que tinguessin el valor de dir-me a la cara que sóc de dretes. De fet, si visqués al país veí, possiblement els votaria, però com a Catalunya són tan espanyolistes com el pp o vox, doncs ja es poden anar oblidant, que no m'enganyaran.

I xenòfobs per què?, per voler viure en català?, una llengua que a més és cooficial?, que no ens deixen parlar al Congreso, a Europa ni entre les institucions que utilitzen el mateix idioma? (digueu-li valencià, balear o lapao, me la sua). I això ho permeten els pogres que pertanyen "al gobierno más progresista de la historia"? Au va, a fer la mà, o tots els que es neguen a fer un gest de respecte cap al lloc on es guanyen les garrofes, que vagin a treballar a França, Holanda o Finlàndia, a veure si també els entenen en l'idioma de l'imperi. Que tinguin la santa barra de dir que el castellà està perseguit és per inflar-los a hòsties.

De ben segur no hem despertat el feixisme, aquest ha existit sempre, només que abans els vots dels radicals anaven al pp o ciutadans, potser perquè els feia vergonya votar falange i ara voten a vox, (només s'han de veure els percentatges de vot). Un partit d'ultradreta que la premsa, la televisió i fins i tot la pseudo esquerra va ajudar a consolidar primer i a utilitzar després per espantar-nos amb allò de -si no ens votes, vindrà el llop-. Un llop que no existiria si li haguessin parat els peus de bon antuvi, però ja els anava bé per obtenir més rèdit a les urnes.

Catalunya no vol compartir els milions de € que s'emporta l'estat cada any, però coi, no es queixen de la mínima inversió en infraestructures, i l'estafa any rere any amb els pressupostos. Podrien dir quelcom semblant o pitjor d'Euskal Herria, però en aquest cas, semblen canaris muts. Els únics insolidaris som els catalans.

Fins als ovaris que els partits catalans ens prenguin per idiotes.

Tots s'han convertit en agències de col·locació d'amics, afins i creditors de favors. Si és molt millor afiliar-se a un partit que apuntar-se al SEPE!

Radicals que han passat a ser pijo progres amb utopies impossibles que ara es dediquen a fer cabòries sobre com arreglar el món. Comunistes de pa sucat amb oli.

Republicans, o això diuen, resant diàriament el rosari i allargant la mà i volent dialogar amb qui cada dia ens persegueix, empresona i ens fa la vida més feixuga, emparant-se en unes lleis recaragolades perquè serveixin als seus interessos.

No ens oblidéssim dels que volent fugir de la vergonya de la corrupció han canviat tants cops de nom que aviat no els quedaran sigles per utilitzar, però segueixen tenint una bona part dels personatges, posats a dit, com sempre, en qualsevol nova formació que s'inventin.

I quan surt algú a dir totes aquestes veritats, ens titllen d'hiperventilats, sense veure que tant uns com altres han entronitzat ídols de fang.

Pd: Adèu siau Ennio Morricone :(
Album: The Mission